Cursos de cuina i pastisseria per a afeccionats

Actualitzat el 9 de febrer de 2017

Quan arriba l’hivern

Una vegada completat per complet el cicle arriba l’hivern en la seva plenitud. “El pols de l’estómac a l’hivern ha de ser petit com una pedra. Llavors serà sa i estarà equilibrat. Les malalties hivernals es reprodueixen a la primavera.”

És una estació de regeneració, a l’hivern el món natural es replega dins de si i dóna pas a una vida de creixement interior. A l’hivern el cos es comporta diferent. Ens protegim de les influències climàtiques, els freds els vents la humitat i les gelades. És l’època de sobreviure.

A l’hivern el cos es tanca i ens sentim més tibants. La sang flueix de forma més lenta per artèries i venes. Precisem major reserva d’energia per mantenir la calor i protegir-nos del fred. No és d’estranyar que siguin mesos en els quals consumim molta mes energia i precisem reposar-la en major mesura. Ens sentim famolencs d’aliments que continguin gran quantitat de greixos, i ens agraden les fritades i els plats fortament amanits i dolços.

L’hivern és l’estació de les begudes calentes, i gairebé en el primer xarrup notem que ja ens estimulen la circulació. La nostra intel·ligència natural ens recomana evitar les begudes gelades, que fan més lenta la digestió i espesseixen la circulació sanguínia.
Els aliments calents, com les begudes també tenen un efecte beneficiós en la circulació i permeten millorar la pressió que regeix el funcionament del cor. En ple hivern ens sentim relaxats i animats.
Les receptes d’hivern relaxessin i aporten al nostre cos l’energia i la protecció necessàries per als mesos hivernals.

Cursos de cuina i pastisseria per a afeccionats

Menjar a l’hivern

Els homes naixem amb una quantitat abundant d’energia, que utilitzem a mesura que creixem, vivim i actuem. Es tracta d’una energia que precisa restablir-se i els aliments són la font que permet restablir-la. D’aquí, que hàgim de respectar i tenir en compte l’energia vital dels aliments. Les seves propietats energètiques – i les maneres en què aquestes canvien segons es preparen i cuinen els aliments – han estat i són acuradament estudiades.

En una època com la nostra, obsessionada per la velocitat, resulta potser inevitable que molta gent tingui un enfocament tristament equivoco, i el menjar es converteixi en un mer tràmit físic i químic. El menjar ràpid, amb el seu escàs valor nutricional, és un símbol del nostre temps. Un enfocament completament diferent al descrit per les energies.

Cursos de cuina i pasteleria per a aficionats Hivern 2017

Les Cuines Mediterrànies

Parlar de dieta mediterrània és parlar indiscutiblement de vida mediterrània, perquè no només es tracta d’un dels models alimentaris més saludables del món, sinó també d’un estil de vida i d’uns costums dels diferents pobles mediterranis. I és que fruit de la influència que al llarg del temps ens han deixat totes les civilitzacions que han passat per aquests països, cèltics, *íberos, grecs., romans i àrabs, van asseure les bases que actualment entenem com a dieta mediterrània amb la trilogia, pa oliï i vi, presents sempre en la nostra cultura. A tota aquesta variada riquesa que van aportar els diferents pobles que van habitar en la costa del mediterrani cal afegir el descobriment d’Amèrica, gràcies al com coneixem productes tan importants per a la nostra cultura com la patata, el pebrot i el tomàquet, entre uns altres.

Cursos de cuina i pastisseria per a afeccionats

Segles després la dieta mediterrània segueix sent una de les formes d’alimentació més lloades i imitades internacionalment pels beneficis que d’ella deriven. De fet estudis del Consell Europeu de l’Alimentació han confirmat que els europeus que segueixen aquest tipus de dieta, amb un consum de fruites i verdures fresques, carns i peixos variats, llegums, pastes, arrossos, conserves de peix i de verdura, làctics, pernil, va venir o oli, viuen més temps que la resta de les persones.

Els països Mediterranis gaudeixen d’una cuina de tradicions profundes i arrelades en la seva forma de ser. No cal oblidar, si repassem una mica la història, que el Mar Mediterrani, va anar el mar més solcat per grecs, romans, fenicis i altres imperis que van demostrar una supremacia Marítima. Va ser aquest mar, el que va veure créixer els majors Imperis de la Història.

La zona mediterrània sempre ha gaudit d’una assimilació creuada d’idees culinàries, creant d’aquesta forma unes fronteres gastronòmiques bastant difuses. En diferents punts d’un mateix país, fins i tot entre països diferents, hi ha grans similituds culinàries entre plats i preparacions. Fins i tot en diferents zones del Mediterrani podrem degustar els mateixos productes sense importar el seu origen.

Per estrany que sembli, la dieta mediterrània ha estat moltes vegades catalogada, habitualment per ignorància, com una dieta avorrida, austera i sòbria. Les raons d’aquesta mala classificació sol basar-se en idees poc sòlides i fins i tot de vegades falses. Sol ser criticada per la falta de plats rics en mantega, cremes de llet i carns. Però la veritat és que la dieta Mediterrània és una dieta molt colorista, molt variada, i fins al dia d’avui, la Dieta més sana que podem trobar.

Podrem identificar un menjar Mediterrani per uns trets característics independents del lloc on ens trobem. Abans de res, hem d’estar asseguts i preparats per degustar amb tranquil·litat els suculents plats que ens ofereixin, mai podem degustar una Dieta Mediterrània amb presses i sense estar asseguts al voltant d’una taula.

CASTELLANO